La Teràpia Estratègica es basa en tres orientacions principals: la perspectiva sistèmica, el constructivisme i el treball clínic de Milton Erickson.

Prendre una perspectiva sistèmica significa desplaçar completament l’atenció de per què succeeix un fenomen, per què existeix un símptoma, a com aquest símptoma es manté en el present. Gregory Bateson deia que qualsevol tipus de símptoma es manté a l’àmbit de les relacions familiars en el present i, per tant, si el que es pretén és una modificació dels símptomes hem de treballar sobre la modificació de les interaccions del present.

El pressupost de base del constructivisme és que no existeix una realitat sinó tantes realitats que varien segons el punt de vista que escollim per observar-les.
Els fonaments científics del constructivisme els trobem en el principi de indeterminació de Heisenberg, segons el qual no és possible una observació neutral, ja que a partir del moment en que observem alguna cosa estem influint en l’observació i el funcionament dels seus elements.

Milton Erickson es considerat el pare de la intervenció estratègica amb la seva concepció unitària de la persona. Hem d’utilitzar les limitacions del pacient i la seva resistència al canvi no és tant un obstacle com una força orientada a la solució.

web realitzada per www.marianieto.com